La coca la vaig fer seguint aquesta recepta, encara que la vaig canviar una mica, però bàsicament es pot seguir igual. La recepta de la crema pastissera la vaig treure d’unes classes de Lujuria Vegana i també la vaig variar perquè fos menys dolça.
La coca va anar al forn amb la crema pastissera i es va estar una bona estona. Els últims 10 minuts la vam possar a dalt de tot per a que agafés color.
Els meus ingredients per la masa:
• 300 g de farina
• 50 g de margarina vegetal
• 60 g de sucre (o més, si sou molt llaminers)
• 35 g de llevat de fleca
• 1 cullaradeta de bicarbonat
• 100 ml de llet de soja
• 50 g d’ametlla mòlta
• Ratlladura de llimona
• Sal
Ingredients per la crema pastissera:
• 1/2 l de leche de soja
• 50 g de margarina vegetal
• 100 g de sucre
• 1 vaina de vainilla
• 60g de Maicena
• 60g de llet de soja (per disoltre la Maicena)
Encuentros modernos en el Calders, uno de esos lugares de Poblesec con encanto, lleno hasta los topes y con una carta bastante cuidada, cantidades justa y terraza.
Ha Girona hi ha una nova cita amb la cultura: el Milestone Projet. Una iniciativa que uneix la música, pensament, l’art del carrer i la gastronomia en dos dies en una de les ciutats més maques del món. El més interessant será disfrutar d’una oferta que va molt més enllà del típic festival musical.
Només per veure alguns concerts i disfrutar de la ciutat ja es una bona proposta d’estiu. Un exemple pot ser Eli Paperboy Reed, molt recomanable.
Des d’aquest blog sortegem una entrada doble.
Només heu de deixar un comentari al blog, amb el vostre nom i el vostre mail per contactar-vos, i entrareu en el sorteig. Com que encara resta molt de temps, el sorteig no es tancarà fins el 8 diumenge de juliol a les 00:00. El dilluns al matí anunciaré el resultat aquí mateix i per twitter @recandclick.
El Castell de Montjuïc és un d’aquests records que guardats en la meva memòria infantil, potser contaminat de les diferents visites al lalrg de la meva vida, la majoria per a fer fotografies de Barcelona. Un lloc ple de gent on estar sola, envoltada de turistes amb tres capes de crema solar i color gamba.
Vaig deixar que aquestes Polaroids agafessin color sèpia de forma deliverada, deixant.los fora del Dry Kit una semana. Potser són de 2012, però per a mi són la imatge de Barcelona que guardo del anys 80. I ara la puc tenir a les meves mans.
